El Decret 159/2012 que regula els 
allotjaments turístics a Catalunya contempla la possibilitat, la 
legalitat i les condicions que han de complir les àrees d’autocaravana 
municipals:
- 
 Estades inferiors a 48 hores
- 
 Disposar de presa d’aigua
- 
 Disposar de presa de llum
- 
 Disposar de desguàs
La realitat es que no es parla de les 
àrees privades i el fet de la manca de regulacions concretes fa que 
molts ajuntaments trobin la manera de prohibir la obertura de aquests 
establiments, normalment sota pressió de alguns empresaris turístics 
locals i encara que hi han moltes persones interessades en iniciar un 
negoci d’aquest tipus. A vegades la mateixa ignorància i la poca 
tradició del autocaravanisme a la nostre terra fa que les 
administracions vulguin assimilar l’activitat d’un area per 
autocaravanes a un càmping, quan realment s’assembla mes a un 
aparcament.
La llei d’urbanisme de Catalunya contempla
 bàsicament tres tipus de sol: El sol no urbanitzable; el sol urbà i el 
sol urbanitzable. Veiem les possibilitats de obrir un area en cadascun 
d’aquests tipus de sol.
En sol no urbanitzable, entenem que
 nomes es podria fer be considerant-la com una activitat lligada a cases
 rurals o altres negocis ja en funcionament o be en llocs en que 
normativa municipal expressament contempli la possibilitat, sempre en 
aquest cas via execució d’un pla especial, procediment llarg i costós ja
 que requereix entre altres coses un estudi d’impacte ambiental.
En sol urbà la possibilitat depèn 
de la normativa municipal especifica. Generalment es podria obrir en 
diferents usos del sol: residencial, industrial, equipaments e inclús en
 algunes zones verdes. Nomes s’ha de comprovar que l’ús aparcament no 
estigui expressament prohibit a les normes.
El sol urbanitzable es aquell que 
els ajuntaments es reserven per cobrir properes necessitats de 
creixement demogràfic. Tots els ajuntaments en tenen però donades les 
expectatives de creixement actuals son espais sense un us definit i 
moltes vegades en lamentables condicions estètiques i higièniques. En 
aquest espais la Generalitat de Catalunya contempla amb certes 
condicions, la seva utilització per activitats de caràcter provisional 
amb al compromís de la propietat de retornar l’espai al seu estat actual
 quan això sigui necessari. Donat que la inversió per muntar un area 
d’autocaravanes no es molt gran i les poques expectatives de creixement 
de les poblacions aquesta es una opció molt interessant, que algunes 
comissions provincials d’urbanisme ja han acceptat i que poder ens 
permetria millorar d’alguna manera la manca d’aparcaments per 
autocaravanes fet que contribuiria no nomes a satisfer les necessitats 
del usuaris de tota Europa que així o demanen si no també a regular el 
transit de les poblacions d’una manera mes racional i ordenada.
 
